Campesinos y renta feudal en una sociedad colonial en construcción. La región de Tortosa, Tarragona (1148-1212)

  • Antoni Virgili ARAEM (Arqueologia Agraria de l’Edat Mitjana). Universitat Autònoma de Barcelona
Palabras clave: Conquista, colonización, servidumbre, cartas de población, contratos agrarios, censatarios, renta feudal.

Resumen

La conquista y colonización de la Cataluña Nueva en la segunda mitad del siglo XII (regiones de Tortosa y Lleida) representó el asentamiento de centenares de familias de colonos cristianos procedentes de distintas regiones feudales septentrionales. La historiografía ha insistido en distinguir entre un campesinado sujeto a servidumbre, propio de las comarcas de la Cataluña Vieja, y un campesinado libre, característico de las regiones de frontera con al-Ándalus (caso de la Cataluña Nueva). No obstante, esta distinción de orden jurídico no tiene en cuenta el alcance real de la renta feudal, en buena medida fijada en los censos estipulados en los contratos agrarios (donaciones a censo o establecimientos). En este estudio, centrado en la región de Tortosa en las décadas inmediatas a la conquista de 1148, se analiza en profundidad el contenido de estos documentos con el propósito, primero, de identificar a los censatarios para, en segundo lugar, discriminar quiénes de ellos eran los campesinos, y dónde situar el nivel de la renta feudal. Los datos que se aportan muestran que las cargas que gravaban al campesinado en una sociedad colonial en construcción propia de una región de conquista reciente alcanzaban unos niveles de renta semejantes a las exigidas a los campesinos de las áreas feudalizadas de la Cataluña Vieja.

Descargas

La información sobre descargas todavía no está disponible.

Citas

Alfonso, Isabel, “Cistercienses y feudalismo. Notas para un debate historiográfico”, en Esteban Sarasa y Eliseo Serrano (eds.), Señorío y feudalismo en la Península Ibérica, Zaragoza, 1993, vol. III, pp. 11-40.

Altisent, Agustí, Diplomatari de Santa Maria de Poblet. Volum I, anys 960-1177. Barcelona, 1993.

Barceló, Miquel, “Los límites de la información documental escrita”, en Miquel Barceló y otros, Arqueología medieval. En las afueras del “medievalismo”, Barcelona, 1988, pp. 73-87.

Barceló, Miquel, “La arqueología extensiva y el estudio de la creación del espacio rural”, en Miquel Barceló y otros, Arqueología medieval. En las afueras del “medievalismo”, Barcelona, 1988, pp. 195-274.

Barceló, Miquel, “Crear, disciplinar y dirigir el desorden. La renta feudal y el control del proceso de trabajo campesino: una propuesta sobre su articulación”, Taller d’Història, 6 (1995), pp. 61-72.

Barton, Thomas W., “Muslims in Christian Countrysides: Reassessing Exaricus Tenures in Eastern Iberia”, Medieval Encounters, 17 (2011), pp. 233-320.

Benito, Pere, Senyoria de la terra i tinença pagesa al comtat de Barcelona (segles XI-XIII), Barcelona, 2003.

Bertran, Prim, “El comtat d’Urgell i la conquesta de Balaguer”, en Flocel Sabaté

(ed), Balaguer, 1105. Cruïlla de civilitzacions, Lleida, 2007, pp. 161-176.

Bisson, Thomas N., “La crisi de les franqueses catalanes (1150-1200)”, en T. N. Bisson, L’impuls de Catalunya. L’Època dels primers comtes-reis (1140-1225), Vic, 1997, pp. 75-100.

Bisson, Thomas N., Veus turmentades. Poder, crisi i humanitat a la Catalunya rural, 1140-1200, Barcelona, 2003.

Bolòs, Jordi, “Paisatge i societat al Segrià al segle XIII”, en Jordi Bolòs y otros, Paisatge i societat a la Plana de Lleida a l’Edat Mitjana, Lleida, 1993, pp. 45-81.

Bonet, Maria, “Las cartas de población y la renta feudal en el dominio hospitalario del Montsià (s. XIII)”, en Miscel·lània d’homenatge al P. Agustí Altisent, Tarragona, 1991, pp. 551-571.

Bonet, Maria, “Tensions en les fronteres feudals al Montsià medieval i la incidència de Tortosa”, Recerca, 3 (1999), pp. 127-144.

Carreras, Antoni, El monestir de Santes Creus (1150-1200), Valls, 1992, 2 vols.

Comet, Georges, Le paysan et son outil. Essai d’histoire technique des céréales. France VIII-XV siècle, Roma, 1992, pp. 303-311.

Duby, Georges, Economía rural y vida campesina en el occidente medieval, Barcelona, 1968.

Farías, Víctor, El mas i la vila a la Catalunya medieval. Els fonaments d’una societat senyorialitzada (segles XI-XIV), València, 2009.

Feliu, Gaspar, “La població i la vida econòmica”, en La llarga nit feudal. Mil anys de pugna entre senyors i pagesos, Valencia, 2010, pp. 29-61.

Feliu, Gaspar, “La pagesia catalana abans de la feudalització”, en La llarga nit feudal. Mil anys de pugna entre senyors i pagesos, Valencia, 2010, pp. 93-109.

Feliu, Gaspar, “Feudalisme: llibertat i servitud”, La llarga nit feudal. Mil anys de pugna entre senyors i pagesos, Valencia, 2010, pp. 133-151.

Feliu, Gaspar, “Els antecedents de la remença i els Mals Usos”, La llarga nit feudal. Mil anys de pugna entre senyors i pagesos, Valencia, 2010, pp. 153-168.

Ferrer, Antoni, Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l’esclavitud medieval (segles XIII-XVI), Valencia, 2015.

Font Rius, José M., Cartas de población y franquicias de Cataluña, 2 vols. Madrid–Barcelona, 1969.

Font Rius, José M., “La comarca de Tortosa a raíz de la Reconquista cristiana (1148)”, Cuadernos de Historia de España, XIX (1953), pp.104-128. Reedición en Josep M. Font Rius, Estudis sobre els drets i institucions locals en la Catalunya Medieval, Barcelona, 1985, pp. 75-92.

Font Rius, José M., Cartas de población y franquicias de Cataluña, Madrid–Barcelona, 1969-1983, 2 vols.

Forey, Alan J., The Templars in the Corona de Aragon, Londres, 1973.

Fort, Eufemià, El senyoriu de Santes Creus, Barcelona, 1972.

Freedman, Paul H., Assig d’història de la pagesia catalana (segles XI-XV), Barcelona, 1988.

Freedman, Paul H., “La condició dels pagesos en un poble català del segle XIII”, en Assig d’història de la pagesia catalana (segles XI-XV), Barcelona, 1988, pp. 61-76.

Freedman, Paul H., “El procés de servitud a la Catalunya medieval: dades de fonts eclesiàstiques”, en Assig d’història de la pagesia catalana (segles XI-XV), Barcelona, 1988, pp. 27-59.

Freedman, Paul H., “Juristes catalans i els orígens de la servitud”, en Assig d’història de la pagesia catalana (segles XI-XV), Barcelona, 1988, pp. 147-187.

Freedman, Paul H., Els orígens de la servitud pagesa a la Catalunya Medieval, Vic, 1993.

Freedman, Paul H., “Servitud pagesa a la Catalunya medieval”, Catalan Historical Review, 6 (2013), pp. 147-156.

Guinot, Enric, Els fundadors del Regne de València. Repoblament, antroponímia i llengua a la València Medieval, Valencia, 1999, 2 vols.

Guinot, Enric, “Una migració medieval: la colonització feudal al País Valencià al segle XIII”, en Josep Santesmases (ed.), Els processos migratoris a les terres de parla catalana. De l’època medieval a l’actualitat, Valls, 2009, pp. 31-52.

Guinot, Enric, “Els conflictes al voltant de la implantació i gestió del delme al sud de la Corona d’Aragó (segles XII i XIII)”, en Josefina Mutgé i Vives, Roser Salicrú i Lluch y Carles Vela i Aulesa (eds.), La Corona catalanoaragonesa, l’Islam i el món mediterrani. Estudis d’història medieval en homenatge a la doctora Maria Teresa Ferrer i Mallol, Barcelona, 2013, pp. 341-349.

Hilton, Rodney, “Razones de la desigualdad entre los campesinos medievales”, en Conflicto de clases y crisis del feudalismo, Barcelona, 1988.

Kirchner, Helena y Virgili, Antoni, “Espacios agrarios en el Bajo Ebro en época andalusí y después de la conquista catalana (siglos XI-XIII)” (en prensa).

Kirchner, Helena y Virgili, Antoni, y Antolín, Ferran, “Un espacio de cultivo urbano en al-Andalus: Madîna Turṭûša (Tortosa) antes de 1148, Historia Agraria, 62 (2014), pp.11-45.

Maíllo, Felipe, Vocabulario de historia árabe e islámica, Madrid, 1996.

Mas, Antoni, Esclaus i catalans. Esclavitud i segregació a Mallorca durant els segles XIV i XV, Palma de Mallorca, 2005.

Mas, Antoni, y Soto, Ricard, “Un regne dins la mar. El procés migratori català i l’extinció de la población indígena de Mallorca”, L’Avenç, 290 (2004), pp. 35-39.

Ollich, Imma, Cubero, Carme, Ocaña, Maria, y Rocafiguera, Montserrat de, “Arqueobotànica i arqueologia experimental. 20 anys de recerca agrícola a l’Esquerda (Roca de Ter, Osona)”, Tribuna d’Arqueologia, 2011-2012 (2014), pp. 295-316.

Ortega, Pascual, “La carta de población de la Pobla de Massaluca (1294)”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 7-8 (1986-1987), pp. 193-204.

Pacheco, Núria, “Occitanos en las tierras del Ebro (siglo XII): el caso de los colonos tolosanos”, en Núria Olaya y otros (eds.), II Jornadas Predoctorales en Estudios de la Antigüedad y de la Edad Media. Κτῆμα ἐς αἰεὶ: el texto como herramienta común para estudiar el pasado, Oxford, 2015, pp. 147-157.

Pagarolas, Laureà, La Comanda del Temple de Tortosa, primer període (1148-1213), Tortosa, 1984.

Pastor de Togneri, Reyna, “Estudio preliminar”, en Pierre Bonnassie y otros, Estructuras feudales y feudalismo en el mundo mediterráneo, Barcelona, 1984, pp. 7-20.

Papell, Joan, Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225). Barcelona, 2005.

Papell, Joan, Compendium Abreviatum. Còdex del monestir de Santa maria de Santes Creus dels segles XV i XVI, de fra Bernat Mallol i fra Joan Salvador, Barcelona, 2009.

Pons Marquès, Joan, Cartulari de Poblet. Edició del manuscrit de Tarragona. Barcelona, 1938.

Portella, Jaume, “La colonització feudal de Mallorca: els primers establiments de l’alqueria Deià (1232-1245)”, Estudi General, 5-6 (1985-1986), pp. 331-343.

Rodríguez, Àngel, El territori de Pollença sota l’orde del Temple (1298-1304), Pollença, 2000.

Salrach, Josep M., “La renta feudal en Cataluña en el siglo XII: estudio de las honores, censos, usos y dominios de la Casa de Barcelona”, en Manuel Sánchez (comp.), Estudios sobre renta, fiscalidad y finanzas en la Cataluña bajomedieval, Barcelona, 1993, pp. 29-70.

Salrach, Josep M., La fam al món. Passat i present, Vic, 2009.

Serrano, Josep, La Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre), Tarragona, 1988.

Soto, Ricard, “El primer tràfic esclavista a Mallorca”, L’Avenç, 35 (1981), pp. 60-65.

Soto, Ricard, “Introducció”, en Còdex Català del Llibre del Repartiment de Mallorca, Barcelona, 1984, pp 7-27.

Soto, Ricard, “Repartiment i repartiments: l’ordenació d’un espai de colonització feudal a la Mallorca del segle XIII”, en De al-Andalus a la sociedad feudal: los repartimientos bajomedievales, Barcelona, 1990, pp. 1-51.

Soto, Ricard, “Conquesta, repartiment i colonització de Mallorca durant el segle XIII. Un estat de la qüestió”, Anuario de Estudios Medievales, 26/2 (1996) pp. 605-646.

Soto, Ricard, “Colonització i diferenciació pagesa a la Mallorca del segle XIII”, en Miquel Gutiérrez (ed.), Doctor Jordi Nadal. La industrialització i el desenvolupament econòmic d’Espanya, Barcelona, 1999, vol. I, pp. 375-401.

Soto, Ricard, “La colonització feudal de Mallorca, Eivissa i Menorca”, en Josep Santesmases (ed.), Els processos migratoris a les terres de parla catalana. De l’època medieval a l’actualitat, Valls, 2009, pp. 53-72.

Stalls, Clay, Possessing the land. Aragon’s Expansion into Islam’s Ebro Frontier under Alfonso the Battler, 1104-1134, Leiden–Nueva York–Colonia, 1995.

Torró, Josep, El naixement d’una colònia. Dominació i resistència a la frontera valenciana (1238-1276), Valencia, 2009.

Torró, Josep, “Colonizaciones y colonialismo medievales. La experiencia catalanoaragonesa y su contexto”, en Gloria Cano y Ana Delgado (eds.), De Tartessos a Manila: siete estudios coloniales y poscoloniales, Valencia, 2008, pp. 91-118.

Torró, Josep, “Vivir como cristianos y pagar como moros: genealogía medieval de la servidumbre morisca en el reino de Valencia”, Revista de historia moderna: Anales de la Universidad de Alicante, 27 (2009), pp. 11-40.

Viciano, Pau, Els peus que calciguen la terra. Els llauradors del País Valencià a la fi de l’edat mitjana, Valencia, 2012.

Virgili, Antoni, “El delme i la primícia al bisbat de Tortosa”, en I Congrés d’Història de l’Església Catalana. Des dels orígens fins ara, Solsona, 1993, pp. 423-431.

Virgili, Antoni, “Les relacions entre la catedral de Tortosa i els ordes religioso-militars al segle XII, segons el Cartulari de la Catedral”, en Actes de les primeres Jornades sobre els ordes religioso-militars als Països Catalans (segles XII-XIX), Tarragona, 1994, pp. 67-79.

Virgili, Antoni, “Acerca del quinto templario. La Orden y los condes de Barcelona en la conquista de al-Andalus”, Anuario de Estudios Medievales, 27/2 (1997), pp. 775-802.

Virgili, Antoni, Diplomatari de la catedral de Tortosa (1062-1193), Barcelona, 1997.

Virgili, Antoni, Ad detrimentum Yspanie. La conquesta de Tortosa i la formació de la societat feudal (1148-1200), Valencia, 2001.

Virgili, Antoni, Diplomatari de la Catedral de Tortosa (1193-1212), Episcopat de Gombau de Santaoliva, Barcelona, 2001.

Virgili, Antoni, “Les conquestes catalanes de segle XII i els repartiments”, en Enric Guinot y Josep Torró (eds.), Repartiments medievals a la Corona d’Aragó (segles XII-XIII), Valencia, 2007, pp. 51-74.

Virgili, Antoni, “Angli cum multis aliis alienigenis: crusade settlers in Tortosa (second half of the twelfth century”, Journal of Medieval History, 35 (2009), pp. 297-312.

Virgili, Antoni, “Gent Nova. Els processos de colonització de la Catalunya Nova (segles XIIXIII)”, Butlletí Societat Catalana d’Estudis Històrics, 21 (2010), pp. 77-102.

Virgili, Antoni, “Espacios drenados andalusíes y la imposición de las pautas agrarias feudales en el prado de Tortosa (segunda mitad del siglo XII)”, en Helena Kirchner (ed.), Por una arqueología agraria: perpectivas de investigación sobre espacios de cultivo en las sociedades medievales hispánicas, Oxford, 2010 pp. 147-155.

Udina, Federico, El “Llibre Blanch” de Santes Creus. Cartulario del siglo XII, Barcelona, 1947.

Cómo citar
Virgili, A. (1). Campesinos y renta feudal en una sociedad colonial en construcción. La región de Tortosa, Tarragona (1148-1212). En La España Medieval, 41, 23-48. https://doi.org/10.5209/ELEM.60002
Sección
Artículos