La retòrica de la ironia en la narrativa femenina catalana del període d’entreguerres1

  • Dolors Madrenas Tinoco
  • Juan M. Ribera Llopis Universidad Complutense de Madrid

Abstract

La promoció d’escriptores en llengua catalana dels anys 20 i 30 suposa, qualitativament i quantitativa, una fita en la incorporació de la dona en la vida literària. Sobretot narradores, però també poetes, dramaturgues i articulistes, l’atenció a la seva obra ens documenta tant els nivells d’aquell accés sòciocultural com els signes d’una escriptura de gènere i els models literaris atesos. Havent estudiat en col·laboracions precedents diversos aspectes del perfil i de la producció de Carme Monturiol (1893-1966), Aurora Bertrana (1899-1974), Anna Murià (1904-2002), M.Teresa Vernet (1907-1974), Mercè Rodoreda (1908-1983), Rosa M. Arquimbau (1910-1992), Elvira A. Lewi (1910- s.d)…, en aquesta ocasió abordarem els indicis i els recursos d’ironia que, d’acord amb les pautes de la narrativa d’entreguerres, projecten sobre temes, protagonistes i llenguatge configuradors del seu corpus generacional.

Downloads

I dati di download non sono ancora disponibili.
##submission.viewcitations##

##submission.format##

##submission.crossmark##

##submission.metrics##

Pubblicato
2017-12-14
Come citare
Madrenas Tinoco D. y Ribera Llopis J. M. (2017). La retòrica de la ironia en la narrativa femenina catalana del període d’entreguerres1. Revista de Filología Románica, 34(2), 327-336. https://doi.org/10.5209/RFRM.58353
Sezione
Varia