Los sellos femeninos del entorno áulico de la Corona de Aragón (siglos XIII-XIV)
¿elementos de identidad, o piezas reivindicativas?
- Marta Serrano Coll Universitat Rovira i Virgili
Abstract
For some decades now, medievalism has been questioning about gender issues, but there is still a lot of work to be done, especially with regard to seals. This paper aims to clarify the state of new research focused on sigillography, a genre that, despite its relevance in the Middle Ages due to its legal and communicative value, has often been neglected by most of the historiography. Starting from the fundamental catalog made by Ferran de Sagarra in the first third of the 20th century, these lines exhaustively analyze, from a polyhedral point of view, the sigillar pieces opened by women in the Catalan territories of the Crown of Aragon between 1200 and 1400 to elucidate to what extent they became efficient and efficacious instruments of identity and vindication on the part of their female owners.Downloads
References
Ailes, Adrian. “Heraldry in twelfth-century England: the evidence”. En England in the Twelfth Century: Proceedings of the 1988 Harlaxton Symposium, editado por dins Daniel Williams. Woodbridge: Boydell, 1990.
Allen, Graham. Intertextuality. New York: Routledge, 2011.
Balaguer, Anna M., Història de la moneda dels comtats Catalans. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1999.
Barbosa, M. do Rosario. “A imagen do poder no feminino: selo de rainhas portugueses da Idade Média”. En Reginae Iberiae. El poder regio femenino en los reinos medievales peninsulares, coordinado por Miguel García-Fernández y Silvia Cernadas. Santiago de Compostela: Universidade de Santiago de Compostela, 2015, 89-110.
Barrios Martínez, M. Dolores. Sancha. Primera reina de la Corona de Aragón. Huesca: Instituto de Estudios Altoaragoneses, Diputación de Huesca, 2017.
Baudon de Mony, Charles. Relations polítiques des comtes de Foix avec la Catalogne jusqu’au commencement du XIVe siècle. Paris: Alphonse Picard et fils, 1896.
Bautier, Robert-Henri. “Échanges d’influences dans les chancelleries souveraines du Moyen Age, d’après les types des sceaux de Majesté”, Académie des Inscriptions et Belles Lettres 112/2 (1969): 192-220.
Beauchamp, Alexandra. “La conservación de las cartes de las reines de Aragón del siglo XIV”. En Cartas de mujeres en la Europa medieval. España, Francia, Italia, Portugal (siglos XI-XV), editado por Jean-Pierre Jardin, José M. Nieto, Patricia Rochwert-Zuili y Hélène Thieulin-Pardo. Madrid: La Ergástula, 2018, 69-88.
Bedos-Rezak, Brigitte M. “Medieval identity”, The American Historical Review 105/5 (2000): 1489-1533. https://doi.org/10.1086/ahr/105.5.1489.
Bedos-Rezak, Brigitte M. “Medieval seals and the structure of chivalric society”. En The Study of Chivalry: Resources and Approaches, editado por Howell Chickering y Thomas H. Seiler. Kalamazoo: Consortium for the Teaching of the Middle Ages, 1988, 313-372.
Bedos-Rezak, Brigitte M. “Medieval women in French sigillographic sources”. En Medieval Women and the Sources of Medieval History, editado por Joel T. Rosenthal. Athens GA y London: University of Georgia Press, 1990.
Bedos-Rezak, Brigitte M. “Ritual in the royal chancery: text, image and representation of kingship in medieval French diplomas (700–1200)”. En European Monarchy: Its Evolution and Practice from Roman Antiquity to Modern Times, editado por Heinz Duchhardt y Rirchard A. Jackson. Stuttgart: Steiner, 1992, 27-40.
Bedos-Rezak, Brigitte M. “Sexo y sello: el cuerpo de la imagen y el poder de las mujeres en la Edad Media”. En Hay más en ti. Imágenes de la mujer en la Edad Media (siglos XIII-XV), dirigido por Corinne Charles. Bilbao: Museo de Bellas Artes, 2011, 195-203.
Bedos-Rezak, Brigitte M. “Women, seals and power in medieval France, 1150–1350”. En Women and Power in the Middle Ages, editado por Mary C. Erler y Maryanne Kowaleski. Athens GA and London: University of Georgia Press, 1988, 61-82.
Bedos-Rezak, Brigitte M. Form and orders in Medieval France. Studies in social and quantitative sigillography. Hampshire: Variorum, 1993.
Bedos-Rezak, Brigitte. “In Search of a Semiotic Paradigm: The Matter of Sealing in Medieval Thought and Praxis (1050-1400”. En Good Impessions: Image and Authority in Medieval Seals, editado por Noël Adams, John Cherry y James Robinson (eds.). London: The British Museum, 2008, 1-7.
Bedos-Rezak, Brigitte. “Le sceau et l’art de penser au XIIe siècle”. En Porquoi les sceaux? La sigillographie, nouvel enjeu de l’histoire de l’art, editado Jean-Luc Chassel y Marc Gil Chassel. Villeneuve-d’Ascq: Publications de l’Institut de Recherches Historiques du Septentrion, 2022, 153-176. http://books.openedition.org/irhis/2880].
Belting, Hans. Likeness and Presence. A History of the Image before the Era of Art. Chicago: University of Chicago Press, 1994.
Blair, Charles Hunter. “Armorials upon English Seals from the Twelfth to the Sixteenth Centuries”, Archaeologia Journal or Miscellaneous Tracts related to Antiquity 89, (1943): 1-16. https://doi.org/10.1017/S0261340900015095.
Bratsch-Prince, Dawn. “Dones que feyan d’homens: the construction of gender in the writing of Medieval catatalan history”, La Corónica 32/3, (2004): 42-45. Doi: 10.1353/cor.2004.0029.
Bratsch-Prince, Dawn. “The politics of self-representation in the letters of Violant de Bar (1365-1431)”, Medieval Encounters 12/1 (2006): 1-25.
Chassel, Jean L. “L’usage du sceau au XIIe siècle”. En Le XIIe siècle: mutations et renouveau en France dans le première moitie du XIIe siècle, editado por Françoise Gasparri. Paris: Léopard d’or, 1994, 61-102.
Cingolani, Stefano M. Jaume I. Història i mite d’un rei. Barcelona: Edicions 62, 2007.
Cirlot, J. Eduardo. A Dictionary of Symbols. London: Routledge, 1971.
Claramunt, Salvador. “La política matrimonial de la casa condal de Barcelona y real de Aragón desde 1213 hasta Fernando el Católico”, Acta Historica et Archaeologica Medieaevalia 24 (2003): 195-235.
Clark, William W. “Signed, Sealed and Delivered: The Patronage of Constance de France”. En Magistra Doctissima: Essays in Honor of Bonnie Wheeler, editado por Dorsey Armstrong, Ann W. Astell y Howell chickering. Kalamazoo: Medieval Institute Publications, Kalamazoo, 2013, 201-216.
Conde, Rafael. “Signos, sellos y firmas de las reinas de Aragón”, Acta historica et archaeologica mediaevalia 25 (2003-2004): 923-948.
Crane, Susan. The Performance of Self: Ritual Clothing and Identity during the Hundred Years War. Philadephlia: University of Pennsylvania Press, 2002.
Creber, Alison. “Making an Impression: Imperial Iconography and the Seals of Beatrice of Tuscany (c.1020-1076) and Matilda of Tuscany (1046-1115)”, conferencia Gender, Identity, Iconography, impartida el 9/01/2018 en el Corpus Christi College, University of Oxford. https://www.academia.edu/35593229/.
Davis, Rachel M. “Material evidence? Re-approaching elite women’s seals and charters in late medieval Scotland”, Proceedings of the Society of Antiquaries of Scotland, 50, 2021, pp. 301-326, p. 308. https://doi.org/10.9750/PSAS.150.1318.
De Bofarull i Mascaró, Próspero. Ensayo de una colección de sellos que han usado los antiguos monarcas de Aragón. Barcelona, 1817. Manuscrito del Arxiu de la Corona d’Aragó, Cambra V, Armari 14.
De Dalmases, Cándido. “Documentos catalanoaragoneses en el inventario de Urbano V de 1366-1367”, Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita 6-7 (1954): 123-133.
De Francisco, José M. “La emblemática castellana de Alfonso VIII: signos reales, monedas y sellos”, Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía 17 (2014): 215-249.
De Mérindol, Christian. “L’imaginaire du pouvoir à la fin du Moyen Age. Les pretensions royales”. En Réprésentation, pouvoir et royauté à la fin du Moyen Âge, editado por Joel Blanchard. Paris: Picard, 1995.
De Moxó, Francisco. La casa de Luna (1276-1348). Factor político y lazos de sangre en la ascensión de un linaje aragonés. Madrid: Arias Montano, 1990.
De Riquer, Isabel. “Los libros de Violante de Bar”. En Las sabias mujeres: Educación, saber y autoría (siglos III-XVII), editado por M. del Mar Gaña. Madrid: Asociación Cultural Al-Mudayna, 1991, 161-173.
De Sagarra, Ferran. “Sigilografía dels comtes d’Urgell”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 4 (1908): 306-320. https://raco.cat/index.php/BoletinRABL/article/view/202022.
De Sagarra, Ferran. “Un nou segell de la comtesa dona Aurembiaix”, Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 33, año IX (1909): 1-3.
De Sagarra, Ferran. Sigil·lografia catalana. Inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya Barcelona: Estampa d’Henrich i Ca., 1916.
Domenge, Joan; Molina, Anna. “Les ‘nobles i riques ofrenes’ d’Isabel de Portugal. Orfebreries de la reina santa”. En Catàleg de l’exposició: Princeses de terres llunyanes, Catalunya I Hongria a l’Edat Mitjana. Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 2010, 307-331.
Domingo, Dolors. A la recerca d’Aurembiaix d’Urgell. Lleida: Universitat de Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, Fundació Pública de la Diputació de Lleida, 2007.
Doüet D’Arcq, Louis. Inventaires et documents publiés par ordre de l’empereur sous la direction de Monsieur le comte de Laborde. Collection de sceaux. Paris: Henri Plon, 1863.
El comtat d’Urgell. Coordinado por Flocel Sabaté, Gener Gonzalvo y Joan Farré. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 1995.
Español, Francesca. “El panteó dels comtes d’Urgell al monestir de Bellpuig de les Avellanes”. En L’art gòtic a Catalunya. Escultura I. La configuració d’un estil, coordinado por Antoni Pladevall. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, 80-86.
Español, Francesca. “Els comtes d’Urgell i el seu panteó dinàstic”. En El comtat d’Urgell. Lleida: Universitat de Lleida, 1995, 149-183.
Ferrer, M. Teresa. “Els darrers sobirans del Casal de Barcelona: Joan I i Martí l’Humà”. En Història de Catalunya. Barcelona: Salvat, 1978, vol. III, 142-150.
García Durán, Laura. “La mujer y la proyección del poder: el sello de Blanca de Castilla”, Estudios Medievales Hispánicos 5 (2016): 173-192. http://hdl.handle.net/10486/676261.
Gómez Bayarri, José Vicente. Intitulaciones de los reyes de la Corona de Aragón. Valencia: Real Academia de Cultura Valenciana, 2017.
Gonzaga de Lancastre, Luis. O estudo da sigil·lografia medieval portuguesa. Lisboa: Instituto de Cultura e Lingua Portuguesa, Ministerio da Educação, 1983.
Guglieri, Araceli. Catálogo de sellos de la sección de sigil·lografia del Archivo Histórico Nacional. Madrid: Dirección General de Archivos y Bibliotecas, 1974.
Harvey, Paul D. A.; McGuiness, Andrew. A guide to British Medieval Seals. London: The British Library and Public Record Office, 1996.
Heslop, Thomas A. “The Virgin Mary’s regalia and twelfth-centuiry seals”. En The Vanishing Past: Studies in Medieval Art, Liturgy and Metrology presented to Christopher Hohler, editado por Alan Borg y Andrew Martindale. Oxford: British Archeological Reports 1981, 53-62.
Higounet, Charles. Le Comté de Comminges: De ses origines à son annexion à la Couronne. Saint Gaudens : L’Adret, 1984 [1949].
Huneycutt, Lois L. “Intercession and the High-Medieval Queen: The Esther Topos”. En Power of the Weak: Studies on Medieval Women, editado por Jennifer Carpenter y Sally-Beth MacLean. Urbana: University of Illinois Press, 1995, 126-146.
Jasperse, Jitske. “Matilda, Leonor and Joanna. The Plantagenet Sisters and the Display of Dynastic Connections through Material Culture”, Journal of Medieval History 43 (2017): 523-547. doi: 10.1080/03044181.2017.1378918.
Jasperse, Jitske. Medieval Women, Material Culture, and Power. Matilda Plantagenet and her sisters. Amsterdam: Arc Humanities Press, 2020.
Jaume I. Libre dels feyts del rey en Jacme. En Ferran Soldevila, Les quatre grans cròniques. Barcelona: Selecta, 1983 [1971].
Javierre, Aurea L. María de Luna, reina de Aragón. Zaragoza: Instituto Jerónimo Zurita, 1942.
Johns, Susan M. Noblewomen, aristocracy and power in the twelfth-century anglo-norman realm. Manchester: Manchester University Press, 2003.
Juncosa, Eduard. “Las amenazas de una reina. La relación epistolar entre Violante de Bar y el arzobispo de Tarragona”. En Cartas de mujeres en la Europa medieval. España, Francia, Italia, Portugal (siglos XI-XV), editado por Jean-Pierre Jardin, José M. Nieto, Patricia Rochwert-Zuili y Hélène Thieulin-Pardo. Madrid: La Ergástula, Madrid, 2018, 89-110.
Kelleher, Marie A. The Measure of Woman: Law and Female Identity in the Crown of Aragon. Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 2010.
King Alfonso VIII of Castile. Government, family and war, editado por Miguel Gómez, Miguel, Kyle C. Lincoln y Damian J. Smith. New York: Fordham University Press, 2019.
Lalinde, Jesús. “Virreyes y lugartenientes generales en la Corona de Aragón”, Cuadernos de Historia de España 31-32 (1960): 98-172.
Lázaro, Pilar. “El condado de Prades: contribución al estudio de sus documentos”, Historia. Instituciones. Documentos 3, (1976): 347-396. Doi: 10.12795/hid.1976.i03.09.
Le Goff, Jacques. San Francisco de Asís. Madrid: Akal, 2003.
Liez, Jean-Luc. “Entre loi du cadre et élaboration du discours: l’exemple de l’image sigillée”. En Porquoi les sceaux? La sigillographie, nouvel enjeu de l’histoire de l’art, editado Jean-Luc Chassel y Marc Gil Chassel. Villeneuve-d’Ascq: Publications de l’Institut de Recherches Historiques du Septentrion, 2022, 497-516. http://books.openedition.org/irhis/2921.
Los reyes de Aragón, coordinado por Ricardo Centellas. Zaragoza: Caja de Ahorros de la Inmaculada Concepción, 1993.
Lourenço Menino, Vanda Lisa. “O testamento da rainha D. Beatriz”, Promontoria: Revista do Departamento de História, Arqueologia e Património da Universidade do Algarve 3 (2005): 81-107.
Macé, Laurent. La majesté et la croi. Sceaux de la maison des comtes de Toulouse (XIe-XIIIe siècle). Tolouse: Presses Universitaires du Midi, 2019.
Mañé, Maria Cinta. Catàleg dels pergamins municipals de Barcelona. Anys 1336-1396 (volum II). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2007.
Menéndez Pidal, Faustino; Ramos, Mikel; y Ochoa de Olza, Esperanza. Sellos medievales de Navarra. Pamplona: Gobierno de Navarra, 1995.
Menéndez Pidal, Faustino. Apuntes de sigilografía española. Guadalajara: Minaya, 1993.
Monfar, Diego. Historia de los condes de Urgell. Barcelona: Establ. Litogr. y Tip. de José Eusebio Monfort, 1853.
Ordinacions de la Casa I Cort de Pere el Cerimoniós, editado por Francisco M. Gimeno, Daniel Gonzalbo y Josep Trenchs. Valencia: Universitat de València, 2009.
Palacios, Bonifacio. “El ceremonial”. En Ceremonial de Consagración y Coronación de los Reyes de Aragón. Ms. R. 14.425 de la Biblioteca de la Fundación Lázaro Galdiano, en Madrid, coordinado por Eduardo Vicente de Vera, 2 vols. Zaragoza: Centro de Documentación Bibliográfica Aragonesa, 1992, 105-133.
Pérez, Lorenzo; Llompart, Gabriel; y Durliat, Marcel Jaime III de Mallorca, Leyes Palatinas. Palma: José J. De Olañeta, 1991.
Ponsich, Claire. “De la parole d’apaisement au reproche. Un glissement rhétorique du conseil ou l’engagement politique d’une reine d’Aragon?, Cahiers d’études hispaniques médiévales 31 (2008): 81-117. https://doi.org/10.3406/cehm.2008.1861.
Prince, Dawn E. “A reappraisal of the correspondence of Violant de Bar (1065-1431)”, Catalan Review, vol. VIII, 1-2 (1994): 295-312.
Recuero, Alejandra. “Doña Leonor: infanta castellana, reina aragonesa y elemento de discordia en las relaciones castellano-aragonesas en la primera mitad del siglo XIV”, Estudios Medievales Hispánicos 2 (2013): 221-240.
Riera, Jaume. “La coronació de la reina Elionor (1352)”, Acta historica et archaeologica mediaevalia 26 (2005): 485-492.
Robles, Javier. “Guillema de Montcada, senyora de Terrassa (1300-1303), que nunc locum habet in Terracia a domino regi ad violarium”, Terme 23 (2008): 63-82.
Roca, Maria Carme. Les dones de Jaume I. Barcelona. L’esfera dels llibres, 2008.
Rodríguez Lajusticia, Francisco S. “Los documentos de Leonor de Portugal, reina de Aragón (1347-1348), contenidos en su único registro cancilleresco”, Santander. Estudios de Patrimonio 2 (2019): 241-284. https://doi.org/10.22429/EUC2019.sep.02.06.
Rossi Vairo, Giulia. “Il protagonismo d’Isabel d’Aragona, Regina del Portogallo, nella guerra civile alla luce delle fonti portoghesi, aragonesi e del Regesta Vaticana (1321-1322)”. En Reginae Iberiae. El poder regio femenino en los reinos medievales peninsulares, coordinado por Miguel García-Fernández y Silvia Cernadas. Santiago de Compostela: Universidade de Santiago de Compostela, 2015, 131-150.
Rossi Vairo, Giulia. “Isabella d’Aragona, Rainha Santa de Portugal, e il Monastero di S. Dinis di Odivelas”. En Los Caminos de Santiago y la vida monástica cisterciense, coordinado por Miguel A. González García y José L. Alburquerque. Zamora: Ediciones Monte Casino, 2009, tom. II, 845-867.
Ruiz, Lledó. “Del qual tenim loch. Leonor de Sicilia y el origen de la lugartenencia femenina en la Corona de Aragón”, Medievalismo 27 (2017): 303-326. https://doi.org/10.6018/medievalismo.27.310681.
Serrano-Coll, Marta. “Iconografía de género. Los sellos de las reinas de Aragón en la Edad Media (siglos XII-XVI)”, Emblemata. Revista aragonesa de emblemática 12 (2006): 15-59.
Serrano-Coll, Marta. Effigies regis Aragonum. La imagen figurativa del rey de Aragón en la Edad Media. Zaragoza: Institución Fernando el Católico, 2015.
Silleras, Núria. “Creada a su imagen y semejanza. La coronación de la reina de Aragón según las Ordenaciones de Pedro el Ceremonioso”, Lusitania Sacra. Revista do Centro de Estudos de Historia Eclesiastica 31 (2015): 107-128.
Silleras, Núria. “Dues reines per a un rei: Maria de Luna i Margarida de Prades, les mullers de Martí I l’Humà (r. 1396-1410)”. En Martí l’Humà: el darrer rei de la dinastia de Barcelona, 1396-1410. L’interregne i el compromís de Casp, coordinado por M. Teresa Ferrer. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2015, vol. I, pp. 681-698.
Silleras, Núria. “Reginalitat als regnes hispànics medievals: concepte historiogràfic per a una realitat històrica”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 50 (2005-2006): 121-142.
Silleras, Núria. Power, piety and Patronage in the Late Medieval Queenship: Maria de Luna. New York: Palgrave MacMillan, 2008.
Smith, Damian J. “Motivo y significado de la coronación de Pedro II de Aragón”, Hispania 204 (2000): 163-179. https://doi.org/10.3989/hispania.2000.v60.i204.565.
Smith, Damian J. Innocent III and the Crown of Aragon: The Limits of Papal Authority. Aldershot: Ashgate Press, 2004.
Swanson, Robert N. “Angels incarnate: clergy and masculinity from Georgian reform to Reformation”. En Masculinity in Medieval Europe, editado por Dawn M. Hadley. London: Routledge, 1999, 160-177.
Trenchs, José; Conde, Rafael. “La cancillería de los condes de Urgell (s. VIII-XV)”, Landesherrliche Kanzleien im Spätmittelalter 2 (1984): 559-579.
Van Malderghem, Jean. “Les fleurs de lis de l’ancienne monarchie française: leur origine, leur nature, leur symbolisme”, Annales de la Société royale d’archéologie de Bruxelles VIII (1894): 180-212.
Varela Fernandes, Carla. Poder e representação. Iconologia da família real portuguesa. Primeira dinastia. Séculos XII-XIV (Tesis doctoral de la Facultat de Letras de la Universidad de Lisboa). Lisboa, 2004.
Velasco, Alberto; Fité, Francesc. “Els comtes d’Urgell, promotors artístics”, En O rei o res. La fi del comtat d’Urgell. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 2018, 44-95.
Villanueva Jaime. Viage literario a las Iglesias de España. Viage á Barcelona y Tarragona. Madrid: Real Academia de la Historia, Madrid, 1851 (vol. XIX).
Von Stuum, Gustave Braun. “L’origine de la fleur de lis des rois de France du point de vue numismatique”, Revue numismatique XIII (1951): 43-58.
Von Weech, Friedrich. Siegel von Urkunden aus dem Grossherzoglich Badischen General-Landesarchiv zu Karlsruhe. Frankfurt: Verlag von Heinrich Keller, 1883. https://www.e-helvetica.nb.admin.ch/view/nbdig-23836!urn%3Anbn%3Ach%3Anbdig-23836%3Anbdig-23836_1.pdf?q=&v=all&urn=nbdig-23836&waybackMode=page&start=0&rows=20&sort=score%20desc%2C%20ehs_urn_id%20asc.
Xurriguera, Joan B. La darrera branca dels comtes d’Urgell. Barcelona: Edit. 7 1/2, 1981.
Article download
License
In order to support the global exchange of knowledge, the journal Eikon Imago is allowing unrestricted access to its content as from its publication in this electronic edition, and as such it is an open-access journal. The originals published in this journal are the property of the Complutense University of Madrid and any reproduction thereof in full or in part must cite the source. All content is distributed under a Creative Commons Attribution 4.0 use and distribution licence (CC BY 4.0). This circumstance must be expressly stated in these terms where necessary. You can view the summary and the complete legal text of the licence.