Agustí Bartra: traducir en la terrible soledat catalana

Abstract

Com tants intel·lectuals compromesos amb la República, Agustí Bartra (Barcelona, 1908 – Terrassa, 1982), va haver d’emprendre el camí de l’exili el gener de 1939. Va passar per França, la República Dominicana i Cuba, fins que el 1941 va arribar a Mèxic. Havia après francès i estudiava anglès de manera autodidacta. La traducció va esdevenir l’ocupació més escaient i assequible per a un intel ·lectual que maldava per guanyar-se la vida amb l’escriptura. A partir d’aleshores va traduir un gran nombre d’obres de poesia i de narrativa, vocacionalment i professionalment, per a les editorials mexicanes punteres. Al català, va traslladar-hi Una antologia de la lírica nord-americana (1951) i alguna altra obra que ha romàs inèdita. En retornar al país, el 1970, va continuar traduint al català i al castellà, en unes condicions no gaire diferents de les de l’època anterior. El binomi exili i traducció s’obstinava a persistir.