De M. Bergeret a D. Toni de Bearn: Llorenç Villalonga, ironista
Resum
El present article investiga la importància de la ironia en la producció literària de Llorenç Villalonga. En primer lloc analitza l’ús de la ironia en l’escriptor francès Anatole France, mestre admirat de Villalonga, i de manera particular en el seu personatge Lucien Bergeret, la màxima creació de l’autor. En segon lloc estudia la concepció de la ironia en Villalonga i del seu ús a la seua novel·la Bearn o la sala de les nines, amb una atenció especial al seu protagonista, l’ eiron D. Toni de Bearn, personatge íntimament relacionat amb el professor Bergeret francià, i als models novel·lístics de la novel·la de tesi i de la novel·la d’aprenentatge o de formació.Descàrregues
##submission.format##
Llicència
La Revista de Filología Románica, para fomentar el intercambio global del conocimiento, facilita el acceso sin restricciones a sus contenidos desde el momento de su publicación en la presente edición electrónica, y por eso es una revista de acceso abierto. Los originales publicados en esta revista son propiedad de la Universidad Complutense de Madrid y es obligatorio citar su procedencia en cualquier reproducción total o parcial. Todos los contenidos se distribuyen bajo una licencia de uso y distribución Creative Commons Reconocimiento 4.0 (CC BY 4.0). Esta circunstancia ha de hacerse constar expresamente de esta forma cuando sea necesario. Puede consultar la versión informativa y el texto legal de la licencia.