Production activities in domestic contexts from the Second Iron Age in Menorca: the macrolithic industry of Cercle 7 at Torre d’en Galmés (Alaior)
- Antoni Ferrer Rotger Institut Menorquí d’Estudis
Abstract
The aim of this paper is to publicize part of the macrolithic assemblage (quern-stones, mortars and stone basins) recovered from a Second Iron Age dwelling at Torre d’en Galmés (Alaior, Menorca). The areas within the house where certain artisanal activities took place are identified through its spatial distribution. Moreover, inferences about the production organization of the Late Talayotic Menorcan society are made, as well as the possible ideological implications of some types of utensils.
References
Alonso, N. (1999): De la llavor a la farina. Els procesos agrícoles protohistòrics a la Catalunya Occidental. Monographies d’Archéologie Méditerranéenne 4. Lattes.
Alonso N. (2014): Etnoarqueología del proceso de molienda manual de cereales: grañones, sémolas y harinas. Revista d'Arqueologia de Ponent, 24: 113-136.
Alonso, N. (2015): Moliendo en íbero, moliendo en griego: aculturación y resistencia tecnológica en el Mediterráneo occidental durante la Edad del Hierro. Vegueta. Anuario de la Facultad de Geografía e Historia, 15: 23-36.
Alonso, N.; Frankel, R. (2017): A survey of ancient grain milling systems in the Mediterranean. Revue Archéologique de l'Est (RAE), vol. 43 supplement: 461-478. DOI: https://doi.org/10.4000/books.artehis.4039
Anglada, M.; Ferrer, A.; Plantalamor, L.; Ramis, D. (2017a): Continuïtat cultural en època de canvis: la producció i preparació d’aliments a Cornia Nou (Maó, Menorca) durant els segles IV-III aC. Menorca entre fenícios y púnicos (F. Prados; H. Jiménez; J. J. Martínez, coords.), Murcia, Monografías del CEPOAT, 2/Publicacions des Born, 25: 137-156.
Anglada, M.; Ferrer, A.; Plantalamor, L.; Ramis, D.; Van Strydonck, M. (2012): Arquitectura monumental y complejidad social a partir de finales del segundo milenio CAL BC: el edificio sur del sector oeste de Cornia Nou (Menorca). Sardinia, Corsica et Baleares Antiquae: International Journal of Archaeology 10: 23-44.
Anglada, M.; Ferrer, A.; Ramis, D. (2017b): Actividad humana en el litoral de Menorca durante la Prehistoria. Geomorfología Litoral de Menorca: Dinámica, evolución y prácticas de gestión (L. Gómez-Pujol; G.X. Pons, eds.), Monografies de la Societat d’Història Natural de Balears, 25, Palma: 213-233.
Anglada, M.; Ferrer, A.; Ramis, D.; Salas, M.; Strydonck, M.V.; León, M.ª J.; Plantalamor, L. (2017c): Dating Prehistoric Fortified Coastal Sites in the Balearic Islands. Radiocarbon, vol. 59, 5: 1251-1262. http://dx.doi.org/10.1017/RDC.2017.51. DOI: https://doi.org/10.1017/RDC.2017.51
Aubet, M. E.; Delgado, A. (2003): La colonia fenicia del Cerro del Villar y su territorio. Ecohistoria del paisaje agrario. La agricultura fenicio-púnica en el Mediterráneo (C. Gómez Bellard, ed.), Valencia.
Balaguer, P.; Roig-Munar, F.X.; Martín-Prieto, J.A.; Carreras, D. (2017): El litoral de Menorca: marco fisiográfico y tipos de costa. Geomorfología litoral de Menorca: dinámica, evolución y prácticas de gestión (L. Gómez-Pujol y G.X. Pons, eds.), Monografies de la Societat d’Història Natural de Balears, 25, Palma: 13-28.
Basoli, P. (2006): Una macina dal nuraghe Palonalzu o Barunalzu (San Lorenzo-Osilo). Nota sull’agricoltura in età nuragica. Sardinia, Corsica et Baleares Antiquae, IV: 69-76.
Carbonell, M.; Corral, B.; Ferrer, A.; Lara, C.; Riudavets, I.; Pons, J.; De Salort, C. (2015): Les excavacions arqueològiques al pati davanter del Cercle 7 de Torre d’en Galmés (Menorca): estudi preliminar d’alguns dels materials. VI Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears (M. Martínez; G. Graziani, coords.), Consell Insular de Formentera: 91-99.
Castro, P.; Escoriza, T.; Sanahuja, M.E. (2002): Los grupos domésticos en la Prehistoria de Mallorca. El edificio Alfa del Puig Morter (Sineu, Mallorca) y las prácticas sociales del horizonte de Son Ferragut (c. 750/700-525/475 cal. ANE). World Islands in Prehistory. International Insular Investigations (W.H. Waldren; J.A. Ensenyat, eds.), Oxford: Archaeopress, BAR International Series, 1095: 472-483.
Celma, M.; Hernández-Gasch, J.; Antolín, F. (2017): Consum alimentari i explotació forestal durant l’edat del ferro al poblat de Biniparratx Petit (Sant Lluís, Menorca). Revista de Menorca, 96: 147-172.
De Nicolás, J.C. (2016): Tejidos y telares en la protohistoria menorquina. Textiles, Basketry and Dyes in the Ancient Mediterranean World. Proceedings of the Vth International Symposium on Textiles and Dyes in the Ancient Mediterranean World (Montserrat, 19-22 March, 2014) (J. Ortiz; C. Alfaro; L. Turell; M.ª J. Martínez, eds.), Universitat de València: 49-56.
Delgado-Raack, S.; Risch, R. (2016): Bronze Age cereal processing in Southern Iberia: A material approach to the production and use of grinding equipment. Journal of Lithic Studies, 3(3): 125-145. http://dx.doi.org/10.2218/jls.v3i3.1650. DOI: https://doi.org/10.2218/jls.v3i3.1650
Eitam, D.; Schoenwetter, J. (2020): Feeding the Living, Feeding the Dead: The Natufian as a Low-Level Food Production Society in the Southern Levant (15,000–11,500 Cal BP). Journal of the Israel Prehistoric Society, 50: 44-77. DOI: https://doi.org/10.1086/706527
Ember, M.; Ember, C.R.; Low, B.S. (2007): Comparing Explanations of Polygyny. Cross-Cultural Research, 41, no. 4: 428-440. https://dx.doi.org/10.1177/1069397107307672. DOI: https://doi.org/10.1177/1069397107307672
Ertug-Yaras F. (2002): Pounders and grinders in a modern central Anatolian village. Moudre et Broyer. L'interprétation fonctionnelle de l'outillage de mouture et de broyage dans la Préhistoire et l'Antiquité. I. Méthodes (H. Procopiou; R. Treuil, eds.), Éditions CTHS. Paris: 211-227.
Ferrer, A. (2011): El procesado de los cereales en Menorca (Islas Baleares, España) durante la Edad del Hierro. Una aproximación a partir de la etnología y la arqueología experimental. La investigación experimental aplicada a la Arqueología (A. Morgado; J. Baena; D. García, eds.), Universidad de Granada/Universidad Autónoma de Madrid/Asociación Española de Arqueología Experimental. Málaga: 179-184.
Ferrer, A. (2019): La industria lítica. Promontorios y murallas. Los asentamientos costeros de la Edad del Bronce en Mallorca y Menorca (M. Anglada; M.ª J. León; M. Salas; D. Ramis, coords), Consell Insular de Menorca, Colección Sitjot, 4: 30-32.
Ferrer, A. (2021): Elementos iconográficos en Menorca durante el segundo y primer milenios a.C.: aspectos sociales e ideológicos. SPAL. Revista de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Sevilla, 30, no. 2: 47-73. https://dx.doi.org/10.12795/spal.2021.i30.17. DOI: https://doi.org/10.12795/spal.2021.i30.17
Ferrer, A.; Juan, G.; Lara, C.; Pons, J. (2011): El jaciment de Torre d’en Galmés (Alaior, Menorca). Les intervencions d’Amics del Museu de Menorca: Cercle 7. III Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears. Consell Insular de Menorca: 108-118.
Ferrer, A.; Juan, J.; Lara, C.; Pons, J.; Sintes, E. (2008): Cercle 7 de Torre d’en Galmés (Alaior, Menorca): avançament dels resultats, Randa, 61: 11-27.
Ferrer, A.; Plantalamor, Ll.; Anglada, M. (2014): Desenterrando el pasado. Las excavaciones arqueológicas en Cornia Nou. Maó.
Ferrer, A.; Riudavets, I. (2015): Les fusaioles i els pesos de teler del Cercle 7 de Torre d’en Galmés: un exemple de la producció de teixits a Menorca durant la segona edat del ferro". L’entreteixit del temps. Miscel·lània d’estudis en homenatge a Lluís Plantalamor Massanet (C. Andreu, C. Ferrando; O. Pons, eds.), Palma de Mallorca: Govern de les Illes Balears: 163-173.
Ferrer, A.; Riudavets, I. (2017): Denes púniques de pasta de vidre a Menorca: el conjunt del Cercle 7 de Torre d’en Galmés. Menorca entre fenícios y púnicos (F. Prados; H. Jiménez; J. J. Martínez, coords.), Monografías del CEPOAT, 2/Publicacions des Born, 25: 219-230.
Ferrer, A.; Riudavets, I.; Remolins, G.; Bravo, C. (2020): Puertas hacia el mundo simbólico: una nueva propuesta interpretativa acerca de los recintos de taula de Menorca. Complutum, vol. 31, no. 1: 139-158. https://dx.doi.org/10.5209/cmpl.71653. DOI: https://doi.org/10.5209/cmpl.71653
Geib, P. R.; Smith, S. J. (2008): Palynology and archaeological inference: bridging the gap between pollen washes and past behavior. Journal of Archaeological Science, 35: 2085-2101. https://dx.doi.org/10.1016/j.jas.2008.01.011. DOI: https://doi.org/10.1016/j.jas.2008.01.011
Gornés, J.S.; Gual, J.M.; López, A.; De Nicolás, J.C.; Roca, A. (2004): L’assentament humà des de la prehistòria fins al baix Imperi. Història natural del Migjorn de Menorca: El medi físic i l’influx humà. (J.J. Fornós, A. Obrador y V.M. Rosselló, eds.), Societat d’Història Natural de les Balears: 327-350.
Guerrero, V.M.; Calvo, M.; Salvà, B. (2002): La cultura talayótica una sociedad de la edad del hierro en la periferia de la colonización fenicia. Complutum, vol. 13: 221-258.
Guerrero, V.M.; Gornés, J.S.; Hernández -Gasch, J.; De Nicolás, J.C.; Morales, J.; Morales, A.; Pino, B. (2007): Avanç de les investigacions arqueològiques realitzades a l’assentament de Biniparratx Petit (Sant Lluís). L’Arqueologia a Menorca: Eina per al coneixement del passa. Consell Insular de Menorca. Maó, Patrimoni Històric i Cultural: 9-52.
Gual, J.; Plantalamor, Ll. (1995): La taula de Binisafullet (Sant Lluís, Menorca). Ritual, rites and religion in Prehistory. IIIrd Deya International Conference of Prehistory (1993) (W. Waldren; J. Ensenyat; R. Kennard, eds.), BAR Int. Series, 611. Oxford: 200-212.
Groupe Meule (2014): Evolution typologique et technique des meules du Néolithique au Moyen Âge en France: le projet “Groupe Meule”. Revista d’arqueologia de Ponent, 24: 175-188
Hernández-Gasch, J. (2009): Memòria científica. La Casa 1 de Biniparratx Petit (Sector B)–“Casa Serra-Belabre” (Sant Lluís, Menorca). Campanyes de 2000, 2001 i 2003. Informe inédito, depositado en el Consell Insular de Menorca.
Hernández-Gasch, J., Quintana, C. (2013): Cuando el vino impregnó la isla de Mallorca: el comercio púnico-ebusitano y las comunidades locales durante la segunda mitad del siglo V y el siglo IV a.C. Trabajos de Prehistoria, vol. 70, no. 2: 315-331. https://dx.doi.org/10.3989/tp.2013.12115. DOI: https://doi.org/10.3989/tp.2013.12115
Harris, M. (1990): Antropología cultural. Madrid
Hodder, I.R. (1982): Symbols in action. Ethnoarchaeological studies of material culture. Cambridge Universtity Press, Cambridge.
Juan, G.; Pons, J. (2005): Talatí de Dalt 1997-2001, 5 anys d´investigació a un jaciment talaiòtic tipus de Menorca. Maó, Govern de les Illes Balears. Treballs del Museu de Menorca, 29.
Longrace, N. A. (1976): Population dymanics at the Grasshopper Pueblo, Arizona. Demographic Anthropology, Quantitative Approaches (E. B. W. Zubrow, ed.), University of New Mexico, Albuquerque: 169-184.
Micó, R. (2005): Cronología Absoluta y Periodización de la Prehistoria de las Islas Baleares. Oxford: Archaeopress BAR International Series.
Morales, J.V. (2005): Estudi zooarqueològic del jaciment de Talatí de Dalt: economia pecuària i explotació dels mamífers. Talatí de Dalt 1997-2001: 5 anys d’investigació a un jaciment talaiòtic tipus de Menorca (G. Juan; J. Pons, eds.), Govern de les Illes Balears. Conselleria d’Educació i Cultura. Maó: Editorial Menorca S.A., Treballs del Museu de Menorca, 29: 187-216.
Mori, L.; Lemorini, C. (2013): Macro-lithic tools from Fewet, in L. MORI (ed.), Life and Death of a Rural Village in Garamantian Times. Archaeological Investigations in the Oasis of Fewet (Libyan Sahara). Arid Zone Archaeology, 6, Firenze: 93-107.
Naroll, R. (1962): Floor Area and Settlement Population. American Antiquity, 27 (4): 587-589. DOI: https://doi.org/10.2307/277689
Navarro, F.J. (2004): Excavaciones arqueológicas en el yacimiento de «Ses Talaies» de n’Alzina. Poblado Talayótico afectado por las obras de la ronda Norte (Ciutadella) 2003. Consell Insular de Menorca. Menorca: Llibres del Patrimoni Històric i Cultural, 2.
Panyella, A.; Sabater, J. (1959): El pulimento de la piedra en un pueblo bantu, los fang ntumu de la Guinea Española y su valoración cultural. V Congreso Nacional de Arqueología, Zaragoza 1957, Publicaciones del Seminario, Zaragoza: 79-86.
Pérez-Jordà, G.; Peña, L.; Picornell, L.; Carrión, Y. (2018): Agriculture between the third and first millennium bc in the Balearic Islands: the archaeobotanical data. Vegetation History and Archaeobotany, 27, no. 1: 253-265. https://dx.doi.org/10.1007/s00334-017-0618-y. DOI: https://doi.org/10.1007/s00334-017-0618-y
Plantalamor, Ll.; Rita, C. (1995): Arqueologia Prehistòrica i Protohistòrica. Enciclopèdia de Menorca, Tom VIII: Arqueologia. Obra Cultural de Menorca, Maó: 1-193.
Pons, J., 2016. Caracterització de l’espai de l’hàbitat protohistòric de l’illa de Menorca: les cases de planta circular talaiòtiques. Tesis Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona.
Portillo, M.; Llergo Y.; Ferrer, A.; Anglada, M.; Plantalamor, Ll.; Albert, R. M. (2014): “Actividades domésticas y molienda en el asentamiento talayótico de Cornia Nou (Menorca, Islas Baleares): resultados del estudio de microfósiles vegetales”. Revista d’Arqueologia de Ponent, 24: 265-275.
Ramis i Ramis, J. (1818): Antigüedades célticas de la isla de Menorca desde los tiempos primitivos más remotos hasta el siglo IV de la era Cristiana. Maó.
Ramon, J. (2017): Pecios y ¿colonias? Materiales púnicos en las islas Baleares. Menorca entre fenicis i púnics (F. Prados, H. Jiménez Y J.J. Martínez, eds.), Murcia, Monografías del CEPOAT, 2/Publicacions des Born, 25: 41-84.
Rihuete, C. (2000): Dimensiones bio-arqueológicas de los contextos funerarios. Estudio de los restos humanos de la necrópolis prehistórica de la Cova des Cárritx (Ciutadella, Menorca). Tesis Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona.
Risch, R. (2002): Recursos naturales, medios de producción y explotación social. Un análisis económico de la industria lítica de Fuente Álamo (Almería), 2250-1400 antes de nuestra era, Iberia Archaeologica, 3. Philipp von Zabern, Mainz am Rhein
Risch, R. (2003): Los artefactos macrolíticos del yacimiento del Puig Morter de Son Ferragut. Mujeres y Hombres en Espacios Domésticos: Trabajo y Vida Social en la Prehistoria de Mallorca (c. 700-500 cal ANE). El Edificio Alta del Puig Morter de Son Ferragut (Sineu, Mallorca) (P. V. Castro-Martínez; T. Escoriza-Mateu; M. E; Sanahuja-Yii, coords.), British Archaeological Reports, International Series, 1162: 306-319.
Riudavets, I.; Ferrer, A. (2022): La cultura talayótica de Menorca: una isla entre la Edad del Bronce y la Edad del Hierro. Ed. Dilema, Madrid.
Salvà, B.; Hernández-Gasch, J. (2009): Los espacios domésticos en las Islas Baleares durante las edades del bronce y del hierro. De la sociedad naviforme a la talayótica. L’espai domèstic i l’organització de la societat a la protohistòria de la Mediterrània occidental (Ier mil.leni a.C.) (M. C. Belarte, ed.), Arqueomediterrània, 11, Calafell: 299-321.
Sintes, E.; Isbert, F. (2009): Investigación arqueológica y puesta en valor del Recinto Cartailhac: una unidad doméstica del siglo II ANE en el poblado talayótico de Torre d’en Galmés. Patrimonio cultural de España, 1: 251-260.
Sintes, E.; Villalonga, S. (2012): Redescobrint Trepucó: restauració i reinterpretació de la galeria i el barri sud de Margaret Murray. Actes de les IV Jornades d’arqueologia de les Illes Balears: actes de les jornades realitzades a Eivissa els dies 1 i 2 d’octubre de 2010 (M. Riera, ed.), Vessants, Arqueologia i Cultura SL, Eivissa: 35-42.
Smith, A.; Van Dommelen, P. (2018): Monumental Engagements: Cultural Interaction and Island Traditions in the West Mediterranean. Regional approaches to society and complexity: studies in honor of John F. Cherry (A. Knodell; T. Leppard, eds.), Londres. Monographs in Mediterranean archaeology (Equinox Pub.): 158-181.
Torres, O. (2017): «Cercles menorquins»: aproximación a la influencia de la arquitectura púnica en las viviendas postalayóticas de Menorca. Menorca entre fenicios y púnicos (F. Prados; H. Jiménez; J. J. Martínez, coords.), Murcia, Monografías del CEPOAT, 2/Publicacions des Born, 25: 231-243.
Format
License
In order to support the global exchange of knowledge, the journal Complutum is allowing unrestricted access to its content as from its publication in this electronic edition, and as such it is an open-access journal. The originals published in this journal are the property of the Complutense University of Madrid and any reproduction thereof in full or in part must cite the source. All content is distributed under a Creative Commons Attribution 4.0 use and distribution licence (CC BY 4.0). This circumstance must be expressly stated in these terms where necessary. You can view the summary and the complete legal text of the licence.





