La génesis de la sociedad provincial y el proceso de urbanización en el Noreste de la Península Ibérica (siglos II-I a.C.)
- Oriol Olesti Vila Universitat Autònoma de Barcelona.
Resumen
Nuevos trabajos han permitido en los últimos años completar nuestra visión sobre el desarrollo del fenómeno urbano en el Noreste peninsular, identificando la existencia de diversas fases de urbanización, desde los primeros establecimientos protourbanos del s. II a.C. hasta la eclosión de las definitivas ciudades en la primera mitad del s. I a.C. Se analiza este proceso en su doble vertiente: urbs y ager.Referencias
Antequera, F. – Padrós, P. – Rigo, A. – Vázquez, D. (2010): “El suburbium occidental de Baetulo”, [en] D. Vaquerizo (ed.), Las áreas suburbanas en la ciudad histórica. Topografía, usos, función, Córdoba. 173-210.
Ariño, B. (2008): Epigrafía latina republicana de Hispania (=Universitat de Barcelona. Col.lecció Instrumenta 26), Barcelona.
Arrayás, I. (2007): “Al voltant de la 'Romanització' del nord-est de la Península Ibèrica. Reflexions sobre l’organització territorial i els fluxos comercials”, Pyrenae 38, 48-72.
Artigues, P. Ll. – Bravo, P. – Hinojo, E. (2007): “Excavaciones arqueològiques a Can Gambús 2, Sabadell: Vallès Occidental”, Tribuna d’Arqueologia 2005-2006, 111-140.
Barrandon, N. (2011): De la pacification à l’intégration des Hispaniques (133-27 a.C.), (=Ausonius Éditions. Scripta Antiqua 35), Bordeaux.
Burch, J. – Castanyer, P. –Nolla, J. M. – Tremoleda, J. (2010): “Temps de canvis: la romanització al Nord-est de Catalunya”, [en] Castanyer –Tremoleda (eds.), 2010, Girona, 89-108.
Cadiou, F. (2008): Hibera in terra miles. Les armeés romaines et la conquête de l’Hispanie sous la République (=Bibliothèque de la Casa de Velázquez 38), Madrid.
Cadiou, F. – Navarro, M. (eds.), (2014): La Guerre et ses traces. Conflits et sociétés en Hispanie à l’époque de la conquête romaine (III-Ier s. a.C.), (=Ausonius Éditions, Mémoires 37), Bordeaux.
Carreras, C. – Olesti, O. (2013): “Le paysage social de la production vitivinicole dans l’ager Barcinonensis: esclaves, affranchis et institores”, Dialogues d’Histoire Ancienne 39/2, 66-89.
Carreras. C. – Pera, J. – Romaní, N. – Rodrigo, E. – Padros, N. – Guitart, J. (2016): “La conquista romana en el nordeste de la Hispania Citerior (s. II a.C.). Estudio del asentamiento del Puig Castellar (Biosca, Lleida)”, [en] XVIII CIAC, Centro y periferia en el mundo clásico, Mérida, 1761-1763.
Castanyer, P. – Santos, M. – Tremoleda, J. (2016): “Una nueva fortificación de época republicana en Empúries. Una base militar para la conquista de Hispania”, [en] M. Bendala (ed.), Los Escipiones. Roma conquista Hispania, Madrid, 109-127.
Castanyer, P. – Santos, M. – Tremoleda, J. – Ferrer, A. – Hernández, E. – Santamaría, P. (2014): “Intervencions arqueològiques a Empúries els anys 2012-2013”, [en] XII Jornades d’arqueologia de les comarques de Girona, Besalú, 179-218.
Castanyer, P. – Tremoleda, J. (eds.), (2010): Time of changes. In the beginning of the Romanization. Studies on the rural world in the Roman Period. 5, Girona.
Clavel-Lévêque, M. – Olesti, O. (2009): “Regards croisés sur la viticulture en Catalogne et en Languedoc romains”, [en] A. Orejas – D. Mattingly – M. Clavel-Lévêque (eds.), From present to past through landscape, Madrid, 85-119.
Cooley, A. E. (ed.), (2002): Becoming Roman, Writing Latin? Literacy and Epigraphy in the Roman West (=Journal of Roman Archaeology Supplementary Series 48), Portsmouth.
De Light, L. (2004): “Poverty and demography: The case of the Gracchan land reforms”, Mnemosyne 57/6, 725-757 (https://doi.org/10.1163/1568525043083541).
Duran, M. – Mestres, I. – Principal, J. (2008): Les col.leccions de l’exposició permanent del Camp de les Lloses (Tona), Tona.
Espinosa, D. (2014): Plinio y los ‘oppida’ del antiguo Lacio. El proceso de difusión del Latium en Hispania Citerior (=BAR International Series 2686), Oxford.
Estarellas, M. – López, A. – Martín, A. – Merino, J. – Torres, F. (2013a): “La cerámica asociada a las construcciones del establecimiento romano de Son Espases (Palma de Mallorca), siglos II-I a.C.”, [en] D. Bernal (ed.), Hornos, talleres y focos de producción alfarera en Hispania, II, Cádiz, 73-112.
Estarellas, M. – Merino, J. – Torres, F. (2013b): “Noves dades sobre els inicis de la romanització de Mallorca. Els treballs arqueològics a Son Espases Vell de Palma”, [en] Mª L. Sánchez León (ed.), Les Balears romanes. Nous estudis, Palma, 31-60.
Flors, E. (ed.), (2008): Torre la Sal (Ribera de Cabanes, Castellón). Evolución de un paisaje antrópico desde la prehistoria hasta el medioevo (=Monografies de Prehistòria i Arqueologia Castellonenques 8), Castellón.
Fortó, A. – Maese, X. (2010): “La Torre Roja: un jaciment ibèric i medieval (Caldes de Montbui, Vallès Oriental; Sentmenat, Vallès Occidental)”, Tribuna d’Arqueologia 2009-2010, 113-152.
France, J. – Nelis-Clément, J. (2014): “Tout en bas de l’empire. Les stations militaires et douanières, lieux de contrôle et de représentation du pouvoir”, [en] J. France – J. Nelis-Clément, La statio. Archélologie d’un lieu de pouvoir dans l’empire romain (=Ausonius Éditions. Scripta Antiqua 66), Bordeaux, 117-246.
Garcés, I. – Reyes, T. (eds.), (2014): Aeso, d’oppidum ibèric a municipium romà. Isona, Pallars Jussà, Barcelona.
García Riaza, E. (2012): “Territorios indígenas y derecho de guerra romano en Hispania” [en] J. Santos – G. Cruz Andreotti (eds.), Romanización, fronteras y etnias en la Roma Antigua: el caso Hispano (=Anejos de Veleia. Series Acta 12, Revisiones de Historia Antigua VII), Vitoria, 207-234.
Guitart, J. – Carreras, C. – Pera, J. (1998): “La presència del vi itàlic a les fundacions urbanes de principis del segle I a.C. a l’interior de Catalunya: l’exemple de Iesso”, [en] El vi a l’antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental, Badalona, 39-65.
Guardia, M. (2015): “A les portes de Lauro: el poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús (Cànoves i Samalús)”, Revista del Centre d’Estudis de Granollers 19, 51-86.
Hourcade, D. (2014): “Praesidium ou urbs? Réflexions au sujet de la ‘premiere fase’ de la muraille de Tarraco”, [en] Cadiou – Navarro (eds.), 2014, 319-342.
Kotarba, J. (1995): “Premières données sur l’occupation humaine du versant nord des Albères durant l’époque romaine et l’Antiquité Tardive”, [en] X Col.loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà, 549-554.
López, A. (2013): “Evolució constructiva i material arqueològic de la casa n. 3 del poblat ibèric de Darró (Vilanova i la Geltrú). s. II-I a.C.”, [en] M. Prevosti – J. López – J. Guitart (eds.), Ager Tarraconensis 5. Actes del Simposi internacional (=Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Sèrie Documenta 16), Tarragona, 367-392.
Mantenant, J. (2014): Montagnes métallifêres de Gaule meditérraneènne. Approche archéologique et historique de la production des métaux en Languedoc occidental du début du second âge du fer à la fin de la période romaine, Thèse de Doctorat, Université de Toulouse, 3 vol.
Mar, R. – Ruiz de Arbulo, J. (1993): Ampurias Romana. Historia, arquitectura y arqueología, Sabadell.
Mar, R. – Ruiz de Arbulo, J. – Vivó, D. – Beltrán Caballero, J. A. (2015): Tarraco. Arquitectura y urbanismo de una capital provincial romana. Volumen 1. De la Tarragona ibérica a la construcción del templo de Augusto (=Universitat Rovira i Virgili. Documents d’Arqueologia Classica 5), Tarragona.
Martín, A. (2000): “Las termas republicanas de Cabrera de Mar (Maresme, Barcelona)”, [en] C. Fernández Ochoa – V. García Entero (eds.), Termas romanas en el Occidente del Imperio. II Coloquio Internacional de Arqueología en Gijón (Gijón 1999), (=Ayuntamiento de Gijón. Patrimonio 6), Gijón, 157-162.
Noguera, J. – Ble, E. – Valdés, P. (2013): La Segona Guerra Púnica al nord-est d’Ibèria: una revisió necessària, Barcelona.
Noguera, J. – Ñaco, T. – Principal, J. (2014): “La actividad militar y la problemática de su reflejo arqueológico: el caso del noreste de la Citerior”, [en] Cadiou –Navarro (eds.), 2014, 31-56.
Nolla, J. – Burch, J. – Palahi, Ll. – Sagrera, J. – Sureda, M. – Vivo, D. (2000): “La fundació de Gerunda. Dades noves sobre un procès complex de reorganització d’un territori”, Empúries 52, 11-28.
Ñaco, T. (2003): Vectigal Incertum. Economía de guerra y fiscalidad republicana en el occidente romano: su impacto histórico en el territorio (218-133 a.C.), (=BAR 1158 International Series), Oxford.
Ñaco, T. (2010): “The Republican ‘War Economy’ Strikes Back: a ‘minimalist’ approach”, [en] N. Barrandon – F. Kirbihler (eds.), Administrer les provinces de la République romaine, Rennes, 165-174.
Ñaco, T. (2017): “‘Conectividad’, integración militar y ‘estrés bélico’ en el N.E. de Hispania Citerior (c. 125-100 a.C.)”, [en] J. Principal – T. Ñaco – M. Duran – I. Mestres, I. (eds.), Roma en la Península Ibérica presertoriana. Escenarios de implantación militar provincial (=Universitat de Barcelona. Col.lecció Instrumenta 56), Barcelona, 17-38.
Ñaco, T. – Principal, J. (2013): “Outposts of integration? Garrisoning, logistics and archaeology in North-eastern Hispania (133-82 BC)”, [en] S. T. Roselaar (ed.), Processes of integration and Identity formation in the Roman Republic, Leiden–Boston, 166-177.
Olesti, O. (1995): El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.): estudi d’Arqueomorfologia i Història, Mataró.
Olesti, O. (1997): “El origen de las villae romanas en Cataluña”, AEspA 70, 1-20.
Olesti, O. (1998): “Els inicis de la producció vinícola a Catalunya: el paper del món indígena”, [en] El vi a l’antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental, Badalona, 246-257.
Olesti, O. (2000): “Integració y transformació de les comunitats ibériques del Maresme durant el s. II-I a.C.: un model de romanització per a la Cataluña litoral y pre-litoral”, Empúries 52, 55-86.
Olesti, O. (2006): “El control de los territorios del nordeste peninsular (218-100 a.C.): un modelo a debate”, [en] T. Ñaco – I. Arrayás (eds.), War and territory in the Roman World (=BAR International Series 1530), Oxford, 119-148.
Olesti, O. (2010a): “Urbanització, integració i gestió del territori al N.E. de la Península ibèrica en època republicana (s. II-I a.C.)”, [en] Castanyer –Tremoleda (eds.), 2010, 11-60.
Olesti, O. (2010b): “Los veteranos de Cneo Pompeyo y Quinto Cecilio Metelo Pío en la Hispania Citerior”, [en] C. Fornis – J. Gallego – P. López – M. Valdés, Dialéctica histórica y compromiso social. Homenaje a Domingo Plácido, Madrid, 1007-1028.
Olesti, O. (2014): Paisajes de la Hispania Romana: La explotación de los territorios del Imperio, Sabadell.
Olesti, O. (2017): “El paisaje social de la producción vitivinícola Layetana: la génesis de un modelo de éxito”, [en] P. Berni – R. Járrega (eds.), Amphorae ex Hispania, I. Paisajes de Producción y consumo (=Monografías Ex Officina Hispana 3), Tarragona,154-162.
Olesti, O. (e.p.): “Styli, tablillas y sellos como indicios de romanización. El caso del N.E. Peninsular (s. II-I ane).”, [en] III Jornadas predoctorales en estudios de la antigüedad y la edad media. Culturas en contacto: conflicto, asimilación e intercambio, Universitat Autónoma de Barcelona, Noviembre 2016.
Oller, J. – Morera, J. – Olesti, O. (e.p.): “Paisatge i territori a la Cerdanya antiga: novetats arqueològiques al Castellot de Bolvir i al Tossal de Baltarga”, Tribuna d’Arqueologia 2015-2016, 76-89.
Padrós, C. – Ruiz De Arbulo, J. (eds.), (2015): “Dossier Castella i praesidia a la façana mediterrània de la Hispània tardorepublicana”, Revista d’Arqueologia de Ponent 25, 229-325.
Pera, J. – Carreras, C. – Romaní, N. – Rodrigo, E. – Padros, N. – De Sola, G., (2016): “El proceso de implantación romana en el NE de la provincia Citerior en el s. II a.C. ”, [en] Pera – Vidal (eds.), 2016, 167-205.
Pera, J. – Vidal, J. (eds.), (2016): Fortificaciones y control del territorio en la Hispania republicana, Zaragoza.
Pina, F. (1997): “Las comisiones senatoriales para la reorganización de Hispania”, Dialogues de Histoire Ancienne 23/2, 83-104.
Pina, F. (2004): “Deportaciones como castigo e instrumento de colonización durante la República romana: lo caso de Hispania”, [en] J. Remesal – F. Marco – F. Pina (eds.), Vivir en tierra extraña: emigración e integración cultural en el mundo antiguo, (=Universitat de Barcelona. Col·lecció Instrumenta 16), Barcelona, 211-246.
Prieto, A. (1995): “L’espace social du pouvoir en Hispanie Romaine Pouvoir et Imperium”, Diaphora 6, 123-143.
Revilla, V. (2010): “Rural settlement in the central littoral area and the interior regions of Catalonia in the 1st and 2nd c. B.C.”, [en] Castanyer –Tremoleda (eds.), 2010, 139-160.
Rodrigo, E. – Carreras, C. – Porcheddu, V. (2015): “Marques africanes i ròdies de Can Tacó, Barcelona (Catalunya)”, Pyrenae 46/2, 31-47 (https://doi.org/10.10.1344/Pyrenae2015.vol46num2.2).
Sinner, A. G. (2015): “Cultural contacts and identi¬ty construction: a colonial context in NE Spain (2nd – early 1st c. B.C.)”, Journal of Roman Archaeology 28, 7-37 (https://doi.org/10.1017/S1047759415002391).
Sinner, A. G. – Ferrer, J. (2016): “Del oppidum de Burriac a las termas de Ca l’Arnau. Una aproximación a la lengua y a la identidad de los habitantes de Ilduro (Cabrera de Mar, Barcelona)”, AEspA 89, 193-223 (http://dx.doi.org/10.3989/aespa.089.016.010).
Vervaet, F. – Ñaco, T. (2007): “War in Outer Space: Nature and Impact of the Roman War Effort in Spain, 218–197 BCE”, [en] L. De Blois – E. Lo Cascio (eds.), The Impact of the Roman Army (200 BC – AD 476). Economic, Social, Political, Religious and Cultural Aspects (=Brill. Impact of Empire 6), Leiden, 21-46.
Formato
Licencia
La revista Gerión. Revista de Historia Antigua, para fomentar el intercambio global del conocimiento, facilita el acceso sin restricciones a sus contenidos desde el momento de su publicación en la presente edición electrónica, y por eso es una revista de acceso abierto. Los originales publicados en esta revista son propiedad de la Universidad Complutense de Madrid y es obligatorio citar su procedencia en cualquier reproducción total o parcial. Todos los contenidos se distribuyen bajo una licencia de uso y distribución Creative Commons Reconocimiento 4.0 (CC BY 4.0). Esta circunstancia ha de hacerse constar expresamente de esta forma cuando sea necesario. Puede consultar la versión informativa y el texto legal de la licencia.







