Tiberius and the Roman settlement of Caldes de Montbui (Barcelona). Testimonies of an imperial "patrocinium" relation in the "conventus Tarraconensis"
- Joan Oller Guzmán Universitat Autònoma de Barcelona/Departamento de Ciencias de la Antigüedad y la Edad Media.
Abstract
This paper offers an interpretation of an inscription documented in Caldes de Montbui (IRC I, 40) which could demonstrate the existence of a relationship of patrocinium between this settlement and the emperor Tiberius. To support this hypothesis we analyze the characteristics of the Roman thermal centre of Caldes, its promotion in Augustan period and its possible conversion in Flavian municipium, being one of the central points in the integration of the territory of Layetania interior in the Roman provincial structure.References
Abascal, J. M. – Espinosa, U. (1989): La ciudad hispano-romana. Privilegio y poder, Logroño.
Aguilar, C. (2005): “Denominació d’origen Lauronensis. El vi del Vallès en època romana”, Lauro 29, 5-12.
Alba Calzado, M. Á. – Mateos Cruz, P. (2006): “Augusta Emerita en época romana y tardoantigua (ss. I – VII)”, [en] Sánchez Montes – Rascón Marqués (eds.), 2006, 153-159.
Alföldy, G. (1965): “La politique provinciale de Tibère”, Latomus 24, 824-844.
Alvar, J. (1993): “Los cultos mistéricos de la Tarraconense”, [en] M. Mayer (ed.), Religio deorum. Actas del Coloquio Internacional Epigrafía y sociedad en Occidente, Sabadell, 27-46.
Andreu Pintado, J. (2004): Edictum, municipium y lex: Hispania en época flavia (69-96 d.C.), (=BAR International Series 1293), Oxford.
Arrayás, I. (2006): “La instauración del modelo imperial en Hispania. La obra de César y Augusto” [en] T. Ñaco – I. Arrayás (eds.), War and territory in the Roman World (=BAR International Series 1530), Oxford, 179-201.
Arrayás, I. – Cortadella, J. – Ñaco, T. – Olesti, O. – Prieto, A. (2001): “Civitas y urbs en el nordeste hispánico: algunas reflexiones”, [en] L. Hernández Guerra – L. Sagredo San Eustaquio – J. M. Solana Sáinz (eds), La Península Ibérica hace 2000 años. Actas del I Congreso Internacional de Historia Antigua, Valladolid, 311-317.
Barroso, C. – Esteve, J. A. – Martín, B. – Sánchez, P. D. (2003): “El conocimiento del territorio emeritense: la ocupación romana”, Bolskan 20, 93-104.
Berni Millet, P. – Carreras Monfort, C. (2001): “El circuit comercial de Barcino: reflexions al voltant de les marques amfòriques”, Faventia 23/1, 103-129.
Caballos Rufino, A. (2004): “MAS REP 1990/85, otro fragmento de la Lex coloniae Genetiuae Iuliae”, Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik 147, 211-216.
Caballos Rufino, A. (2007): “La nueva tabla de la Lex coloniae Genitivae Iuliae. Avance Preliminar”, [en] M. Mayer – G. Baratta – A. Guzmán (eds.), Provinciae Imperii Romani inscriptionibus descriptae. XII Congressus Internationalis Epigraphiae Graeca et Latinae (Barcelona, 3-8 Septembris 2002), Barcelona, 271-222.
Cardon, E. (2004): “Le patronat municipal en Bétique et en Tarraconaise sous les prémiers Julio-Claudiens. Un exemple de loyalisme dynastique”, [en] J.-M. André (ed.), Hispanité et romanité (=Collection de la Casa de Velázquez 84), Madrid, 39-58.
Casabona Sebastián, J. F. – Pérez-Casas, J. A. (1994): “El foro de Caesaraugusta: un notable conjunto arquitectónico de época Julio-Claudia”, [en] La ciutat en el món romà. Actes del XIVè Congrés Internacional d’Arqueologia Clàssica, Tarragona, vol. 2, 91-92.
Casas, A. – Cosentino, P. L. – Díaz, Y. – Fiandaca, G. – García, E. – Himi, M. – Lafuente, M. – Martorana, R. – Macias, J. M. – Menchón, J. J. – Muñoz, A. – Sala, R. – Teixell, I. (2008): “A la recerca del temple d’August a Tarragona: una experiència entre arqueología i geofísica”, Cota Zero 23, 9-12.
Castillo, C. (1988): “La tribu Galeria en Hispania. Ciudades y ciudadanos”, [en] J. González – J. Arce (ed.), Estudios sobre la Tabula Siarensis (=Anejos de AEspA IX), Madrid, 233-243.
Castillo, E. – Ruiz-Nicoli, B. (2008): “Iponuba y su conjunto escultórico de época Julio- Claudia”, Romula 7, 149-186.
Cerrillo Martín de Cáceres, E. (2003): “La reorganización del territorio. Los paisajes de la romanización”, [en] L. Abad Casal (ed.), De Iberia in Hispaniam. La adaptación de las sociedades ibéricas a los modelos romanos (=Lucentum. Anejos 10), Alicante, 37-52.
Díez de Velasco, F. (1996): “Invocaciones a Isis en ciudades de aguas (aquae) del occidente romano”, [en] R. Rubio (ed.), Isis, nuevas perspectivas. Homenaje al Prof. Álvarez de Miranda (=Arys 4), Madrid, 143-153.
Duthoy, R. (1984-1986): “Le profil social des patrons municipaux en Italie sous le Haut Empire”, Ancient Society 15-17, 121-154 (http://dx.doi.org/10.2143/AS.17.0.2011376).
Eilers, C. (2002): Roman patrons of Greek cities, Oxford (http://dx.doi.org/10.1093/acprof:o so/9780199248483.001.0001).
Escudero, F. de A. – Galve, M. P. (2006): “Vista de Caesaraugusta”, [en] Sánchez Montes – Rascón Marqués (eds.), 2006, 189-197.
Estrada, J. – Villaronga, L. (1967): “La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves”, Empúries 24, 134-194.
Fabre, G. – Mayer, M. – Rodà, I. (1984): Inscriptions romaines de Catalogne. I. Barcelone (sauf Barcino), Paris (=IRC I).
Fabre, G. – Mayer, M. (1991): Inscriptions romaines de Catalogne. III. Gérone, Paris (=IRC III)
Fabre, G. – Mayer, M. (2002): Inscriptions romaines de Catalogne. Vol. V Supplèments aux volumes I-IV et instrumentum domesticum, Paris (=IRC V).
Fasolini, D. (2012): Le tribù romane della Hispania Tarraconensis. L’ascrizione tribale dei cittadini romani nelle testimonianze epigrafiche, Milano.
Flórez, M. – Rodà, I. (2014): “Las vías romanas en Cataluña: el caso del Vallès Oriental (Barcelona)”, [en] E. Boube – A. Bouet – F. Colleoni (eds.), De Rome à Lugdunum des Convenes. Hommages à Robert Sablayrolles (=Ausonius Éditions. Mémoires 35. Aquitania Suppl. 31), Bordeaux, 247-262.
Fortó Garcia, A. – Maese Fidalgo, X. (2012): “La Torre Roja: un jaciment ibèric i medieval (Caldes de Montbui, Vallès Oriental; Sentmenat, Vallès Occidental)”, Tribuna d’Arqueologia 2009-2010, 113-152.
Fortó, A. – Maese, X. – Pelegero, B. – Pisa, J. – Vidal, A. (2005): “El poblat ibèric de la Torre Roja (Caldes de Montbui – Sentmenat)”, Lauro 26-27, 5-18.
Garcia i Llinares, G. – Moro Garcia, A. – Tuset Bertrán, F. (2009): La seu episcopal d’Ègara. Arqueologia d’un conjunt cristià del segle IV al IX (=Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Documenta 8), Tarragona.
Genera i Monells, M. (1994): “Dertosa: una ciutat romana”, [en] La ciutat en el món romà. Actes del XIVè Congrés Internacional d’Arqueologia Clàssica,Tarragona, vol. 2, 171.
Genera i Monells, M. – Vianney Arbeloa, J. M. (1987): “L’estat actual de la investigació arqueológica sobre la Dertosa romana i la seva àrea d’influència”, Tribuna d’Arqueologia 1986-1987, 81-90.
Gorges, J.-G. – Rodríguez Martín, F. G. (2005): “Los territorios antiguos de Mérida. Un estudio del territorium emeritense y de sus áreas de influencia”, [en] T. Nogales Basarrate (ed.), Augusta Emerita. Territorios, espacios, imágenes y gentes en Lusitania romana (=MNAR. Monografías Emeritenses 8), Mérida, 93-128.
Guàrdia i Llorens, M. (2014): “Repensant Lauro: el projecte de recerca al poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús (Cànoves i Samalús)”, Ponències. Revista del Centre d’Estudis de Granollers 18, 75-91.
Guàrdia i Llorens, M. (2015): “A les portes de Lauro: el poblat ibèric de Puig del Castell de Samalús (Cànoves i Samalús)”, Ponències. Revista del Centre d’Estudis de Granollers 19, 51-86.
Guerrero Arroyo, J. (1993): La Península Ibérica en época julio-claudia: las provincias Tarraconense y Lusitania, Tesis doctoral inédita, Universidad de Valladolid.
Harmand, L. (1957): Le patronat sur les collectivités publiques des origines au Bas-Empire. Un aspect social et politique du monde romain, Paris.
Henderson, M. I. (1942): “Julius Caesar and Latium in Spain”, Journal of Roman Studies 32, 1-13 (http://dx.doi.org/10.2307/296455).
Houdoy, J. (1876): Histoire du droit municipal, vol. I: De la condition des villes chez les romains, Paris.
Lintott, A. (1993): Imperium Romanum. Politics and Administration, London–New York.
Llinàs i Pol, J. – Merino i Serra, J. – Montalbán Martínez, C. (2004): “Les termes romanes de Sant Grau (Caldes de Malavella). Novetats arran de les excavacions de 2002”, Quaderns de la Selva 16, 69-89.
Llinàs i Pol, J. – Nolla Brufau, J. M. (2011): “Aigua sagrada. El balneari del Puig de Sant Grau a Aquae Calidae (Caldes de Malavella, la Selva)”, [en] A. Costa – L. Palahí – D. Vivó (eds.), Aquae Sacrae. Agua y sacralidad en la Antigüedad, Girona, 103-114.
Llorens Forcada, M. M. – Ripollès Alegre, P. P. (1998): Les encunyacions ibèriques de Lauro (=Estudis de Granollers i del Vallès Oriental 7), Granollers.
Lostal Pros, J. (1992): Los miliarios de la provincia Tarraconense (conventos tarraconense, cesaraugustano, cluniense y cartaginense), (=Institución Fernando el Católico 1314), Zaragoza
Macias, J. M. – Menchón, J. J. – Muñoz, A. – Teixell, I. (2007a): “Excavaciones en la catedral de Tarragona y su entorno: avances y retrocesos de la investigación sobre el culto imperial”, [en] T. Nogales – J. González (eds.), Culto imperial: política y poder (=L’Erma di Bretschneider. Hispania Antigua. Serie Arqueológica 1), Roma, 765-787.
Macias, J. M. – Menchón, J. J. – Muñoz, A. – Teixell, I. (2007b): “L’arqueologia de la catedral de Tarragona. La memòria de les pedres”, [en] J. Figuerola (ed.), La catedral de Tarragona. In sede, 10 anys del Pla Director de Restauració, Tarragona, 151-213.
Macias Solé, J. M. – Muñoz Melgar, A. – Peña Jurado, A. – Ramon Mas, M. – Teixell Navarro, I. (2012a): Praesidium, templum et ecclesia. Les intervencions arqueològiques a la Catedral de Tarragona 2010-2011. Memòria d’una exposició temporal, Tarragona.
Macias Solé, J. M. – Muñoz Melgar, A. – Teixell Navarro, I. (2012b): “Arqueologia a la nau central de la Catedral de Tarragona”, Tribuna d’Arqueologia 2010-2011, 151-173.
Malaise, M. (1984): “La diffusion des cultes égyptiens dans les provinces européennes de l’empire romain”, ANRW 17/3, 1615-1691.
Mangas, J. – Martínez Caballero, S. (2004): “Nuevas inscripciones romanas de Termes (Tiermes, Soria)”, Veleia 21, 289-300.
Martín-Bueno, M. – Sáenz Preciado, J. C. (2004): “Los programas arquitectónicos de época julio-claudia de Bilbilis”, [en] Ramallo Asensio (ed.), 2004, 257-276.
Mayer i Olivé, M. (2009): “Dertosa: colònia de Pertinax?”, Faventia 31/1-2, 61-69.
Mayer i Olivé, M. (2010): “El problema de las Aquae Calidae del norte del Conventus Tarraconensis”, [en] F. Beltrán Lloris – J. L. García Alonso – C. Jordán Colera – E. R. Luján Martínez – J. Velaza Frías (eds.), Serta Palaeohispanica in honorem Javier De Hoz (=Palaeohispanica 10), 303-317.
Mayer, M. – Rodà, I. (1984): La romanització del Vallès segons l’epigrafia, Sabadell.
Mayer, M. – Rodà, I. (1987): “Epigrafia”, Fonaments 6, 193-218.
Melchor Gil, E. (2014): “El patronato sobre comunidades cívicas hispanas en época augústea”, Studia Historica, Historia Antigua 32, 249-279.
Merino i Serra, J. – Nolla i Brufau, J. M. – Santos Retolaza, M. (1994): Aquae Calidae. Presència romana a la Selva, Santa Coloma de Farners.
Miró i Alaix, C. (1992a): “La arquitectura termal medicinal de época romana en Catalunya. Las termas de Caldes de Montbui como ejemplo”, Espacio, tiempo y forma. Serie II. Historia Antigua 5, 255-276 (https://doi.org/10.5944/etfii.5.1992.4194).
Miró i Alaix, C. (1992b): “Les termes romanes de Caldes de Montbui”, Arraona 10, 11-29.
Nicols, J. (1978): “The emperor and the selection of the patronus civitatis. Two examples”, Chiron 8, 429-433.
Nicols, J. (2014): Civic patronage in Roman Empire (=Mnemosyne, Suppl. 365), Leiden.
Olesti Vila, O. – Garcia Llinares, G. (1999): “Terrassa i el seu territori a l’edat antiga: estat de la qüestió i noves perspectives de recerca”, Terme 14, 13-23.
Oller Guzmán, J. (2009): “El municipi romà d’Ègara: antecedents, constitució i evolució”, Terme 24, 189-208.
Oller Guzmán, J. (2014): “La civitas sine urbe y su función de vertebración en el territorio provincial hispano: los casos de Egara y Caldes de Montbui”, Pyrenae 45/1, 89-110 (https://doi. org/10.1344/Pyrenae2014.vol45num1.4).
Oller Guzmán, J. (2015): El territorio y poblamiento de la Layetania Interior en época antigua (ss. IV a.C.- I d.C.), (=Universitat de Barcelona. Col·lecció Instrumenta 51), Barcelona.
Oller Guzmán, J. (2016): “La Layetania interior en época augústea: un ejemplo de reordenación territorial en la Hispania Citerior Tarraconense”, Dialogues d’Histoire Ancienne 42/1, 137-175.
Pascual, R. (1998): “La Lauro vinícola”, [en] M. Mayer – J. M. Nolla – J. Pardo (eds.), De les estructures indígenes a l’organització provincial romana de la Hispània Citerior. Homenatge a Josep Estrada i Garriga (=Ítaca. Annexos 1), Barcelona, 149-162.
Prieto Arciniega, A. (1997): “La relación entre Égara y Barcino en época romana y visigòtica”, [en] M. I. Loring García (ed.), Historia social, pensamiento historiográfico y Edad Media. Homenaje al profesor Abilio Barbero de Aguilera, Madrid, 209-215.
Prieto Arciniega, A. (2008): “La organización territorial del nordeste de la Hispania Citerior”, [en] J. Uroz – J. M. Noguera – F. Coarelli (eds.), Iberia e Italia: modelos romanos de integración territorial, Murcia, 25-42.
Ramallo Asensio, S. F. (ed.), (2004): La decoración arquitectónica en las ciudades romanas de occidente (Actas del Congreso Internacional celebrado en Cartagena entre los días 8 y 10 de octubre de 2013), Murcia.
Rodríguez Oliva, P. – Beltrán Fortes, J. (1986): “Una inscripción dedicada a Tiberio en Carissa Avrelia”, Baetica 9, 219-225 (http://dx.doi.org/10.24310/BAETICA.1986.v0i9.819).
Roig i Buxó, J. (2002): “Indicis arqueològics del pas de la via Augusta per Sabadell (Vallès Occidental): la intervenció arqueològica a la riba esquerra del riu Ripoll”, Arraona 26, 76-91.
Roig i Buxó, J. (2004): “La intervenció arqueològica a la riba esquerra del riu Ripoll (Sabadell, Vallès Occidental)”, [en] Jornades d’Arqueologia i Paleontologia 2001, Barcelona, 809-823.
Salinas de Frías, M. (1995): El gobierno de las provincias hispanas durante la República romana, 218 – 27 a.C. (=Universidad de Salamanca. Acta Salmanticensia. Estudios Históricos y Geográficos 96), Salamanca.
Sánchez Montes, A. L. – Rascón Marqués, S. (eds.), (2006): Civilización. Un viaje a las ciudades de la España Antigua, Alcalá de Henares.
Santos Yanguas, J. (1989): “Colonización y municipalización de Hispania desde Tiberio a los flavios”, [en] Aspectos de la colonización y municipalización de Hispania (=Cuadernos Emeritenses 1), Mérida, 107-132.
Solana Sáinz, J. M. – Sagredo San Eustaquio, L. (2006): La red viaria romana en Hispania: siglos I-IV d.C. (=Universidad de Valladolid. Serie Historia y Sociedad 119), Valladolid.
Solana Sáinz, J. M. (2008): La política viaria en Hispania: siglos I-II d.C. (=Universidad de Valladolid. Serie Historia y Sociedad 130), Valladolid.
Stylow, A. (1995): “Apuntes sobre las tribus romanas en Hispania”, Veleia 12, 105-123.
Trillmich, W. (2004): “Los programas arquitectónicos de época julio-claudia en la colonia Augusta Emerita”, [en] Ramallo Asensio (ed.), 2004, 321-336.
Format
License
In order to support the global exchange of knowledge, the journal Gerión. Revista de Historia Antigua is allowing unrestricted access to its content as from its publication in this electronic edition, and as such it is an open-access journal. The originals published in this journal are the property of the Complutense University of Madrid and any reproduction thereof in full or in part must cite the source. All content is distributed under a Creative Commons Attribution 4.0 use and distribution licence (CC BY 4.0). This circumstance must be expressly stated in these terms where necessary. You can view the summary and the complete legal text of the licence.






